És el carrer un lloc segur per a les dones? És masclista l’urbanisme? La resposta és sí. L’urbanisme feminista, un terme nascut als anys 70 i que ara tot just comença a posar-se en pràctica, centra el seu focus en tots estos aspectes. Com? Entre les propostes de les expertes es troba la d’una il·luminació adequada, la de pacificar els punts negres, com ara túnels i passadissos, o la de fer més visibles i amables els patis de les finques. L’anomenen urbanisme feminista, però a altres els agrada més dir-li urbanisme inclusiu.
Categoría de porfolio: Focus (À Punt)
Focus va ser un programa de ràdio documental d’À Punt. Cada divendres, entre octubre de 2018 i juny de 2019, es va estrenar un nou episodi d’investigació i informació al voltant dels conflictes socials. Al voltant de cada programa l’equip generava entre quatre i sis continguts addicionals, peces derivades de la creació del programa emès dins de la programació convencional.
Codirecció i investigació: María Bonillo / Edició de so: Alfonso Latorre / Producció: Sara Mansanet / Col·laboradors: Vicent Molins, María Jesús Espinosa de los Monteros y Alexia Guillot / Xarxes: Almudena Iglesias / Lingüista: Jordi Salinas i Joan Ramon Borràs / Responsable de continguts d’À Punt: Xelo Ribera / Producció executiva d’À Punt: Miriam Civiera / Direcció: Eugenio Viñas
À Punt – Spotify – Apple Podcast– Ivoox– Spreaker
-
Oliveres: l’espoli del mil·leni
Dotze anys han passat des de l’entrada en vigor de la llei de protecció del patrimoni arbori. Tanmateix, no ha sigut fins ara quan s’ha publicat el decret que la regula, un document de vital importància que els agricultors del Maestrat portaven esperant més d’una dècada. La raó d’este anhel era aconseguir una ferramenta legal per aturar l’espoli de les oliveres mil·lenàries. Any rere any, com un degoteig inexorable, el paisatge d’esta comarca al nord de Castelló ha canviat. Centenars, tal volta milers d’arbres han desaparegut dels camps de la zona. La compravenda d’espècies mil·lenàries s’ha convertit en un negoci de gegantines xifres al que s’han afegit molts venedors durant els anys més durs de la crisi.
-
18%: els joves al joc brut en línia
Un de cada cinc pacients tractats a Projecte Home són addictes al joc en línia. No només això: la edat d’eixos usuaris és molt baixa. El més jove té 13 anys i fins als 18 hi han tants casos que els terapeutes han fet un crit d’alarma. La publicitat de les cases d’apostes online i el joc a la xarxa no té restriccions i s’emet inclús en horari infantil. L’addicció no tòxica ja suposa una despesa considerable a la sanitat pública i comença a tindre una entitat superior a la d’altres trastorns addictius ‘tradicionals’. Per això, parlem amb catedràtics de psicologia i neurologia, coneixem de primera mà la situació dels terapeutes i escoltem els testimonis dels afectats. Esta setmana posem el focus sobre els joves atrapats al joc a la xarxa i les greus conseqüències econòmiques per a ells i les seues famílies.